La passió per l'Art i una necessitat imperiosa d'expressar els seus sentiments de manera plàstica, li van portar a iniciar-se en el món de la pintura fa més de dues dècades. Les seves principals influències no sols han vingut de la mà d'artistes consagrats com Basquiat, Cy Twombly, Saura i altres de l'Expressionisme Abstracte, sinó també dels gargots esbossats pels més petits. En la seva obra queda patent el seu interès per l'Art Infantil, no sols des d'un punt de vista formal -on els elements iconogràfics estan esbossats amb traços que semblen sorgits de la mà d'un nen- sinó també en l'elecció dels temes. A través de les seves obres ens convida a endinsar-nos en el seu univers particular, un univers que, sense adonar-nos, tractarem de fer nostre.

Les seves obres es poden veure en diferents galeries, a Nova York, on treballa habitualment, a la Xina … I ara també a Barcelona, així com en nombroses Fires nacionals i internacionals.

La seva paleta de colors alegres i brillants és un tret que el defineix. Al principi de la seva carrera utilitzava colors foscos com el negre, gris, marrons i a poc a poc ha anat incorporant el vermell i el rosa fins a arribar a les esquitxades de fluor en aquestes obres. 

No obstant això, el color en la seva obra no va associat a cap estat d'ànim, segons Xavi Carbonell, cada obra li suggereix un color. Utilitza el negre, el marró, el vermell o el rosa, sense cap connotació prèvia. 

«Quan estic pintant una obra d'art no estic pensant en el color, tampoc és que el vegi en blanc i negre, però és a l'hora de resoldre el llenç quan realment sorgeix», comenta.

En les obres que conformen “Untitled”, l'exposició que actualment es pot veure a Barcelona, hi ha dues influències clares: l'expressionisme abstracte americà i l'art infantil. Pintar com un nen, és aconseguir abstreure's i tornar a aquesta innocència infantil que amb el temps perdem. “No sols pinto el que veig, sinó el que sento”, comenta Xavi Carbonell sobre el seu procés creatiu. “Aniria millor en el món si tots actuéssim des del sentiment i des de la innocència infantil.

Les seves obres no tenen títol. D'aquí el nom de l'exposició “Untitled”. Fuig de les etiquetes i alhora és una forma de no condicionar a l'espectador perquè aquest se senti lliure en interpretar el que les pintures li suggereixen.

Endinsant-nos en les seves obres, ens trobem amb infinitat de personatges, de cabelleres acolorides i ulls grans. Éssers fantàstics fruit de la imaginació o personatges reals interpretats d'una manera molt personal.  Multitud de personatges junts, uns damunt d'uns altres, amuntegats en un mateix llenç, com si cada obra fos un univers particular. I en cada univers poguéssim descobrir-nos a cadascun de nosaltres.